Pla de la Calma

Me n'havien parlat molt, i ja feia temps que tenia pensat anar-hi. Em tirava enrere el fet de ser una zona totalment desconeguda per mi, i amb la possibilitat força alta de perdre'm. Finalment aquest mati, després de memoritzar-me el recorregut del Wikiloc he sortit de casa direcció Dosrius, on he agafat la crta fins a Cardedeu, un cop m'he empassat els centenars de semàfors de la ciutat he agafat un camí de sorra fins a Cànoves. 

Camí a Cànoves

Un cop al poblet de Cànoves ja no podia perdre'm, havia d'agafar el camí de Vallforners passant per l'embassament fins arribar al Pla de la Calma a 1300m d'alçada.  Esperava que la pujada fos dura, però no tant... 10km's pujant sense parar amb un desnivell brutal uns 1000m positius... Patint força i cansat de tanta pujada he arribat a dalt, realment val la pena, sembla mentida que 3h abans estigués a tocar del mar veient el paisatge alpí que m'envoltava. 

He disfrutat molt de la baixada tot i que estava cansat i m'ha costat arribar a casa.

En total 81km, 3700m de desnivell acumulat i 4h20min sobre la bici. Un molt bon entrenament!

TRANSMARESME 2012

Bé, ahir tocava afrontar el primer objectiu important de la temporada, la Transmaresme, una cursa de llarga distància en BTT.  Havia pogut entrenar una mica algunes parts del circuit però sense sobrepassar en cap entrenament els 60km. Així doncs, em presentava a la linia de sortida amb dubtes sobre la meva preparació per aquesta cursa, a més a més em tocava sortir dels últims, darrera de 650 ciclistes...

Baixant per corriols cap Argentona

Després de perdre uns minuts esquivant la massa de corredors agafo un bon ritme i em poso per davant de la primera dona, segueixo tirant a un ritme força bo i no paro d'avançar a gent, m'animo molt quan al primer avituallament, a Argentona (km 27) em diuen que estic entre els 50 primers, però també me n'adono que estic anant per sobre de les meves possibilitats i decideixo afluixar el ritme.

Pujant a Can Bruguera. Foto: Alicia Abellan

Des d'Argentona fins a Can Bruguera comença la part més dura, pujades per corriols tècnics que obliguen a baixar de la bici en certs moments, arribo a Can Bruguera força tocat, és el Km 40, encara m'en queden 45 i més de doble de desnivell del que ja porto acumulat. Fins i tot em plantejo abandonar i baixar cap a Mataró, però entre el gel que em prenc i els ànims del públic (força cares conegudes) decideixo seguir. Vaig a un ritme molt lent, moltissima gent m'avança i això m'enfonsa poc a poc. Afortunadament arribo viu al 2n avituallament, a Collsacreu (km 55 aprox.). Allà menjo molt, omplo els bidons, descanso cinc minuts i motivant-me amb pensaments positius recupero algunes posicions.

Es comencen a veure els primers rastres de participants amb rampes, problemes tècnics o que van justos de forces i caminen a les pujades, afortunadament jo tot i el cansanci puc anar tirant, a les baixades decideixo arriscar menys, prefereixo arribar 10 minuts més tard sense haver caigut cap cop.

Un cop arribem a Sant Martí del Montnegre només queden 20km fins a Sta.Sussanna, i la majoria de pla i baixada, faig la majoria de km's en companyia d'un bicicletes Esteve, i seguits a pocs metres de la 3a femina.

Després de superar un parell de pujades dures i justissim de forces realitzo l'última baixada en solitari per arribar a Sta.Sussanna amb un temps de 5h29min del meu GPS, i un total de 84,8km i 2870m de desnivell positiu. Molt content pel temps i per les bones sensacions en la primera cursa d'ultradistància en BTT que faig.

A l'arribada

Diumenge que ve segurament participaré en una altra cursa de BTT, aquest cop més curta (40km) a Llavaneres, l'objectiu serà entrar en el top 50, a veure com va...

Nous reptes!!

La meva lesió va millorant, ja puc córrer 10km seguits, però encara tinc petites molèsties i el ritme és molt patètic, per tant m'ha tocat fer un canvi complet d'objectius centrant-me molt més en la bici.

Així doncs, m'he inscrit a la Transmaresme, una cursa de BTT de 80km i 3800m de desnivell positiu. A part dels km's i la duresa de la prova, el que m'atrau molt és que, com diu el seu nom, es travessa la meva comarca de punta a punta, sortint de Santa Coloma i acabant a Santa Sussanna passant, es clar, per la meva ciutat, Mataró. 

Hauré d'entrenar-la bastant específicament, ja que estic acostumat a tirades curtes (30-40km) i explosives en zones tècniques i molt de corriol, mentre que la Transmaresme és una cursa més aviat ''pistera'' i on el més important és el fondo i la capacitat de rodar a velocitats altes en plans i pujades eternes per pista.

Deixant el tema de la Transmaresme, donat que no podré córrer m'hauré de conformar amb l'espectacular calendari de curses de Trail-Running que farà el gran Kilian Jornet, aquest any farà molts més quilòmetres a Estats-Units i s'enfrontarà, en més d'una ocasió, al que és considera't un dels millors ultrafondistes de l'altra banda de l'oceà, Anton Krupicka. Aquest americà, a més a més de competir contra en Kilian a la Western States 100 i altres curses del seu país, vindrà a Europa a córrer tant la Transvulcania com una de les maratons més dures i boniques del món, Zegama. Estic segur que tindrem emoció per estona durant les curses !!

Krupicka i Jornet a la WS 100 del 2010

Entrevista Ismael Ventura

Avui entrevistem l'Ismael Ventura, un ciclista de l'equip Bicicletes Esteve, que ha obtingut molts bons resultats a curses per etapes a nivell mundial, com la Titan Desert o l'IronBike (680km als Alps), i també ha guanyat nombroses curses tant de BTT, com de Ciclocross i Carretera a nivell estatal. Un corredor poc conegut dins d'aquest món , però amb uns resultats que parlen per sí sols.

Així doncs, us deixo amb l'entrevista:

      1. En primer lloc, a quina edat vas començar a fer BTT? Havies practicat algun altre esport prèviament? 

     Vaig començar a anar en BTT amb 13 anys. Abans havia estat practicant futbol i una mica d´atletisme. També feia bastantes sortides en moto de trial.

     2. Quina va ser la teva primera cursa, i de què guardes millors records d’aquella època?

      La meva primera cursa federada va ser un Caixa Girona que es feia a Olot. La recordo com una cursa duríssima. El millor del inicis era l´emoció de descobrir un món que per mi era nou. Cada cursa que feia aprenia alguna cosa nova i vaig millorar molt ràpid.

3.       Quan i com sorgeix l’entrada a l’equip Bicicletes Esteve? Què t’aporta pertànyer a aquest equip? A quins altres equips havies estat abans?

A Esteve vaig arribar fa 3 anys. Em va fer una bona oferta, em donaven bon material i tenia un calendari bastant a la meva mida. Tot el necessari per competir sense haver de pensar en gaires coses més que entrenar. Tot i que aquest any no estaré amb Esteve. Crec que ha arribat un punt que l´equip ja no té la mateixa filosofía que quan jo vaig entrar, i sobretot, crec que necessito un canvi i nous reptes. Abans estava a Ambisist, i anteriorment havia estat a MSC, Haribo y Medina.

     4.       Què prefereixes, BTT, Ciclocross o Carretera?Què t’agrada més de cada especialitat?

      BTT és el que més m´agrada, però m´ho paso bé fent ciclocross i carretera. Del BTT, el contacte amb la natura, els corriols, la tècnica, la velocitat, tot fa que sigui un esport molt especial i molt gratificant. Amb poca cosa t´ho pots pasar molt bé. El ciclocross és molt peculiar, pel que costa portar aquest tipus de bicis i com són els circuits. La carretera també m´agrada, però és la disciplina que per disfrutar has d´estar més fort, perquè anant lent no és gaire agraït sortir en carretera.

Ciclocross Bell-Puig

  
      5.    Suposo que no pots viure de la bicicleta, com compagines la feina amb el teu hobby per mantenir-te a un nivell òptim?

Viure de competir en BTT exclusivament a Espanya és un privilegi que molt poca gent pot tenir. Treballo com a desenvolupador web, però com a freelance, el que em permet jugar amb els horaris i treure sempre temps pels entrenaments. Tot i que a vegades, quan la feina apreta, és difícil mantenir el nivell de preparació i dedicació que m´agradaria.

6.       Quina és la teva zona preferida per entrenar?  Per quina zona entrenes entre setmana quan no tens temps de desplaçar-te en cotxe?

Molt poques vegades agafo el cotxe per anar a entrenar. La zona del Corredor és un lloc ideal per entrenar. És impressionant el terreny que hi ha. No hi falta de res i el clima és molt bo. Si vull fer pujades llargues marxo cap a la zona del Montseny, però no ho faig gaire sovint. La serralada Litoral i Collserola són dos llocs on també entreno molt i que són ideals per practicar BTT.

Port Ainé

7.       Quin és el millor moment de la teva carrera com a ciclista fins el dia d’avui?

El millor potser va ser tot l´any 2005 en general. Vaig guanyar moltes curses i vaig estar a un nivell molt alt en rally. Sent el primer any com a élit vaig guanyar la Copa Catalana Internacional i vaig acabar en el top-10 del ranking nacional. També va ser molt especial guanyar l´Iron Bike de 2010, o guanyar una etapa de la Titan Desert i ser segon de la general a 2009.

8.       Si no m’equivoco, has guanyat 2 anys l’Ironbike, una cursa per etapes pels Alps. Com entrenes una cursa amb tants quilòmetres? Com compagines els entrenaments per curses d’aquest tipus amb els entrenaments més curts i explosius de les curses de copa catalana o espanyola de XC?

Curses com l´Iron Bike són molt difícils de preparar. Les etapes són de 6 a 10 hores. Una locura. No es pot entrenar a aquest nivell gaire sovint perquè sinó arribaria a la cursa fos. Així que miro de fer tirades llargues de tant en tant, però sempre controlant un mica. Poques vegades passo de les 4-5 hores als meus entrenaments. El portar tants anys corrent també ajuda a que el cos vagi millor fent curses llargues.

Amb el maillot de 1er classificat al IronBike 2011

9.       Al teu equip tens corredors de molt alt nivell, com en David Lozano o en Freixer, quins són els vostres principals rivals a les curses?

Rivals ho són tots. I va per époques. Hi ha anys que uns corredors estan molt forts i altres anys que són uns altres. Al final, en BTT, el principal rival és un mateix.

10.   Quan ja has guanyat tantes curses i les has fet més d’un cop, d’on treus la motivació per seguir entrenant?

Amb el temps, i a mesura que vas guanyat curses, arriba un punt que és difícil motivar-se per fer sempre el mateix. Per això cada any intento plantejar nous reptes o nous al·licients. En les ultimes temporades he estat fent curses per etapes, per trencar una mica amb la rutina de tants anys de rally en circuit.

11.   Quantes curses fas a l’any? I quants quilòmetres aproximadament?

      Sóc dels que els hi agrada córrer molt. L´any passat vaig fer prop de 70 dies de cursa. En km, no gaires comparats amb altres corredores. Uns 15.000-16.000 km a l´any, però un percentatge molt alt de BTT.

    

12.   Quina és la cursa més dura i més bestia que mai hagis fet?

      És difícil que hi hagi una cursa més dura que l´Iron Bike.

13.   Tens temps per practicar algún altre esport?  No et veurem mai en un duatló de muntanya com el teu company Freixer?

M´agraden molt els duatlons de muntanya. I córrer per muntanya també. Aquest any en volia fer, però el córrer a peu sempre acaba portant-me lesions, i al final ho hagut que deixar estar.

14.   Quin ciclista és o va ser el teu ídol/referent?

Ídols com a tals no crec que en tingui. Però admiro molt a Hermida, per tot el que ha aconseguit i com viu la seva feina.

     15.  En darrer lloc,  suposo que coneixes en Kilian Jornet i la Mireia Miró, què en penses? A més a més coneixes i has entrenat amb en José Antonio Hermida,què creus que diferencia aquests corredors d’élit de la resta de "mortals" ?Creus que és qüestió de genètica?

Òbviament hi ha un component “genètic” o de qualitats indispensable en corredors tant destacats. A més una mentalitat molt forta i una constància també molt forta. Tot suma un mica, i al final molt pocs poden tenir totes les qualitats necessàries per estar al nivell d´Hermida o Kilian en el seu esport.

    Agraïm molt la col·laboració i amabilitat de l'entrevistat, i des d'aquest blog li desitgem molts èxits en el seu nou equip,

    

    TrainingMataró

Retorn!

Després d'un bon temps sense actualitzar, en part per feina i en part perquè estic lesionat i tinc poques coses per explicar.

Sembla que la tendinitis al tendó rotulià que m'ha fet perdre aquests últims 3 mesos de l'any 2011 va millorant de mica en mica, segueixo fent molts KM amb la bici i faig exercicis per reforçar quadríceps per evitar lesions futures, i sobretot miro molts videos i planejo possibles curses que em motiven molt per seguir endavant amb la lesió.

Amb el temps lliure que he tingut he pogut buscar i pensar quines curses em motiven més per fer aquest proper any, tinc intenció de repetir el mínim possible de curses i fer-ne de tot tipus si el genoll m'ho permet. 

Així doncs, ara que he tornat a posar-me les piles amb la BTT m'atrau moltíssim la idea de fer algun duatló de muntanya, com el de Queralbs, que consisteix amb una llarga pujada en bici fins els peus del Puigmal i un recorregut de 18km de running pujant diversos cims i tornant per Núria fins al punt on s'agafa la bicicleta per fer una baixada d'11km fins a l'arribada.

També tenia com a objectiu principal de la primera part de la temporada fer la Marató de la Vall del Congost, la més dura de Catalunya ja que té 6500m de desnivell acumulat en tan sols 42km, brutal! Però sembla que no estaré recuperat per fer-la.

També m'atrau l'opció de fer algun KM Vertical, com la Cuita al sol a principis de Juny... però el que de debó m'agradaria és repetir la Núria-Queralt, o algun Ultra de característiques similars, segurament és més un somni que no pas una intenció però faré tot el que pugui per arribar-hi en condicions.