lunes, 9 de abril de 2012

Pla de la Calma

Me n'havien parlat molt, i ja feia temps que tenia pensat anar-hi. Em tirava enrere el fet de ser una zona totalment desconeguda per mi, i amb la possibilitat força alta de perdre'm. Finalment aquest mati, després de memoritzar-me el recorregut del Wikiloc he sortit de casa direcció Dosrius, on he agafat la crta fins a Cardedeu, un cop m'he empassat els centenars de semàfors de la ciutat he agafat un camí de sorra fins a Cànoves. 
Camí a Cànoves

Un cop al poblet de Cànoves ja no podia perdre'm, havia d'agafar el camí de Vallforners passant per l'embassament fins arribar al Pla de la Calma a 1300m d'alçada.  Esperava que la pujada fos dura, però no tant... 10km's pujant sense parar amb un desnivell brutal uns 1000m positius... Patint força i cansat de tanta pujada he arribat a dalt, realment val la pena, sembla mentida que 3h abans estigués a tocar del mar veient el paisatge alpí que m'envoltava. 


He disfrutat molt de la baixada tot i que estava cansat i m'ha costat arribar a casa.







En total 81km, 3700m de desnivell acumulat i 4h20min sobre la bici. Un molt bon entrenament!

lunes, 19 de marzo de 2012

TRANSMARESME 2012

Bé, ahir tocava afrontar el primer objectiu important de la temporada, la Transmaresme, una cursa de llarga distància en BTT.  Havia pogut entrenar una mica algunes parts del circuit però sense sobrepassar en cap entrenament els 60km. Així doncs, em presentava a la linia de sortida amb dubtes sobre la meva preparació per aquesta cursa, a més a més em tocava sortir dels últims, darrera de 650 ciclistes...

Baixant per corriols cap Argentona


Després de perdre uns minuts esquivant la massa de corredors agafo un bon ritme i em poso per davant de la primera dona, segueixo tirant a un ritme força bo i no paro d'avançar a gent, m'animo molt quan al primer avituallament, a Argentona (km 27) em diuen que estic entre els 50 primers, però també me n'adono que estic anant per sobre de les meves possibilitats i decideixo afluixar el ritme.
Pujant a Can Bruguera. Foto: Alicia Abellan
Des d'Argentona fins a Can Bruguera comença la part més dura, pujades per corriols tècnics que obliguen a baixar de la bici en certs moments, arribo a Can Bruguera força tocat, és el Km 40, encara m'en queden 45 i més de doble de desnivell del que ja porto acumulat. Fins i tot em plantejo abandonar i baixar cap a Mataró, però entre el gel que em prenc i els ànims del públic (força cares conegudes) decideixo seguir. Vaig a un ritme molt lent, moltissima gent m'avança i això m'enfonsa poc a poc. Afortunadament arribo viu al 2n avituallament, a Collsacreu (km 55 aprox.). Allà menjo molt, omplo els bidons, descanso cinc minuts i motivant-me amb pensaments positius recupero algunes posicions.
Es comencen a veure els primers rastres de participants amb rampes, problemes tècnics o que van justos de forces i caminen a les pujades, afortunadament jo tot i el cansanci puc anar tirant, a les baixades decideixo arriscar menys, prefereixo arribar 10 minuts més tard sense haver caigut cap cop.

Un cop arribem a Sant Martí del Montnegre només queden 20km fins a Sta.Sussanna, i la majoria de pla i baixada, faig la majoria de km's en companyia d'un bicicletes Esteve, i seguits a pocs metres de la 3a femina.

Després de superar un parell de pujades dures i justissim de forces realitzo l'última baixada en solitari per arribar a Sta.Sussanna amb un temps de 5h29min del meu GPS, i un total de 84,8km i 2870m de desnivell positiu. Molt content pel temps i per les bones sensacions en la primera cursa d'ultradistància en BTT que faig.

A l'arribada
Diumenge que ve segurament participaré en una altra cursa de BTT, aquest cop més curta (40km) a Llavaneres, l'objectiu serà entrar en el top 50, a veure com va...

martes, 14 de febrero de 2012

Nous reptes!!

La meva lesió va millorant, ja puc córrer 10km seguits, però encara tinc petites molèsties i el ritme és molt patètic, per tant m'ha tocat fer un canvi complet d'objectius centrant-me molt més en la bici.

Així doncs, m'he inscrit a la Transmaresme, una cursa de BTT de 80km i 3800m de desnivell positiu. A part dels km's i la duresa de la prova, el que m'atrau molt és que, com diu el seu nom, es travessa la meva comarca de punta a punta, sortint de Santa Coloma i acabant a Santa Sussanna passant, es clar, per la meva ciutat, Mataró. 

Hauré d'entrenar-la bastant específicament, ja que estic acostumat a tirades curtes (30-40km) i explosives en zones tècniques i molt de corriol, mentre que la Transmaresme és una cursa més aviat ''pistera'' i on el més important és el fondo i la capacitat de rodar a velocitats altes en plans i pujades eternes per pista.

Deixant el tema de la Transmaresme, donat que no podré córrer m'hauré de conformar amb l'espectacular calendari de curses de Trail-Running que farà el gran Kilian Jornet, aquest any farà molts més quilòmetres a Estats-Units i s'enfrontarà, en més d'una ocasió, al que és considera't un dels millors ultrafondistes de l'altra banda de l'oceà, Anton Krupicka. Aquest americà, a més a més de competir contra en Kilian a la Western States 100 i altres curses del seu país, vindrà a Europa a córrer tant la Transvulcania com una de les maratons més dures i boniques del món, Zegama. Estic segur que tindrem emoció per estona durant les curses !!

Krupicka i Jornet a la WS 100 del 2010

lunes, 2 de enero de 2012

Retorn!

Després d'un bon temps sense actualitzar, en part per feina i en part perquè estic lesionat i tinc poques coses per explicar.

Sembla que la tendinitis al tendó rotulià que m'ha fet perdre aquests últims 3 mesos de l'any 2011 va millorant de mica en mica, segueixo fent molts KM amb la bici i faig exercicis per reforçar quadríceps per evitar lesions futures, i sobretot miro molts videos i planejo possibles curses que em motiven molt per seguir endavant amb la lesió.

Amb el temps lliure que he tingut he pogut buscar i pensar quines curses em motiven més per fer aquest proper any, tinc intenció de repetir el mínim possible de curses i fer-ne de tot tipus si el genoll m'ho permet. 
Així doncs, ara que he tornat a posar-me les piles amb la BTT m'atrau moltíssim la idea de fer algun duatló de muntanya, com el de Queralbs, que consisteix amb una llarga pujada en bici fins els peus del Puigmal i un recorregut de 18km de running pujant diversos cims i tornant per Núria fins al punt on s'agafa la bicicleta per fer una baixada d'11km fins a l'arribada.
També tenia com a objectiu principal de la primera part de la temporada fer la Marató de la Vall del Congost, la més dura de Catalunya ja que té 6500m de desnivell acumulat en tan sols 42km, brutal! Però sembla que no estaré recuperat per fer-la.

També m'atrau l'opció de fer algun KM Vertical, com la Cuita al sol a principis de Juny... però el que de debó m'agradaria és repetir la Núria-Queralt, o algun Ultra de característiques similars, segurament és més un somni que no pas una intenció però faré tot el que pugui per arribar-hi en condicions.


sábado, 19 de noviembre de 2011

Entrevista Just Sociats

Avui entrevistem un corredor polivalent, amb molt bons resultats tant en curses de muntanya, com d'asfalt, pista i raquetes. Just Sociats Asensio, corredor de muntanya de la selecció catalana i del club AAET Valls.
És un corredor amb un currículum esportiu força extens i resultats molt bons en les diferents disciplines, en grans trets cal destacar un 4rt lloc a Carros de Foc el 2007, 1er del campionat de Catalunya de curses de muntanya del 2008, Campió d'Europa de raquetes de neu,  15è al Mount Kinabalu que el farà acabar en un 9è lloc a la general de la Copa del Món al 2009. L'any 2010 aconsegueix un 5è lloc a la copa del món, el campionat de Catalunya i un magnífic primer lloc a la Marató de muntanya de Sant Llorenç de Savall. Aquest any 2011 ha revalidat el primer lloc en el campionat d'Europa de raquetes de neu i bons llocs a diverses curses de la Copa del món de muntanya.


-Abans de córrer vas fer algun altre esport? A quina edat vas començar a entrenar més seriosament per a les curses tant de muntanya com de pista?

Faig atletisme des dels 12-13 anys; fins als 20 vaig fer exclusivament curses de pista i cros; dels 20 als 27 ho vaig deixar i em vaig dedicar plenament a acabar els estudis i començar a treballar en el què havia estudiat. Durant aquests anys em vaig aficionar a la muntanya més tradicional: cims i rutes de varis dies pels Pirineus i pels Alps, però sempre caminant. Ara fa cinc anys que he tornat a córrer i que m’he llençat a les curses de muntanya.

-Quins eren els teus ídols? Qui miraves per seguir millorant?

La veritat és que de jove no tenia grans ídols, m’encantaven totes les grans estrelles dels Jocs Olimpícs; ja de gran, el meu ídol és en Haile Gebrselassie, el més gran i complert dels atletes que mai he vist a córrer.


-Com planifiques la teva temporada?  Quantes curses de cada disciplina fas aproximadament?

A l’hivern preparo el cros que m’agrada molt i l’alterno amb curses d’asfalt (de 10km fins a marató) i amb les curses amb raquetes de neu; quan arriba el bon temps m’oblido de l’asfalt i de la pista i em centro exclusivament amb la muntanya. Al llarg de l’any puc fer unes 30 curses, la meitat són de muntanya (raquetes + curses de muntanya) i la resta entre asfalt, cros i pista.

-Tinc entès que et mous millor en curses curtes, que no superin els 30km. Recentment hem vist com un corredor que fins ara era més aviat de distàncies curtes, en Tòfol Castanyer, ha fet un molt bon resultat a la Cavalls del Vent. Quan et veurem a tu fent un Ultra-Trail? 

En Tòfol es defensava molt bé en curses de mitja distància, però el conec molt bé i sabia, per converses que he tingut amb ell, que si podia preparar curses de llarga distància segur que estaria al capdavant, no m’ha estranyat gens!! A mi, però, em costarà més: muscularment em costa molt adaptar-me al desgast que suposen aquest tipus de curses, per tant crec que em serà complicat poder lluitar per intentar guanyar aquest tipus de curses, però segur que algun dia m’hi veureu...no sabria dir-te quan, però algun dia...

En Just amb el seu company Tòfol

-Durant l’hivern et dediques sobretot a curses de raquetes de neu, i n’ets l’actual campió d’Europa. Per on entrenes aquesta disciplina? Fas entrenaments específics sobre neu o tan sols et ‘’calces’’ les raquetes en el moment de la cursa?

Com bé dius, a l’hivern faig curses amb raquetes...però no les puc entrenar, el Pirineu em cau una mica lluny i no tinc massa temps; així que preparo el cros i, el dia de les curses amb raquetes, me les fico i a córrer. Tan sols intento fer un parell d’entrenos previs a la primera competició i llestos.



-Molts corredors de muntanya es decanten per l’esquí de muntanya a l’hivern com a esport complementari. Ho has provat mai?

Si, ho he provat, i m’encanta, la sensació de fer muntanya a l’hivern, amb esquís, es genial, en un futur tinc ganes de fer-ne més, però tan sols a nivell d’excursionisme, no tinc el nivell mínim per poder competir ni molt menys.

-Combines entrenaments de running amb  bicicleta ?

La bicicleta l’agafo molt poc; mai he estat una persona d’anar amb bici, de manera que quan l’agafo tinc més molèsties i sensacions rares que altre cosa.


-Quina és la teva zona preferida per entrenar en la muntanya? El fet d’entrenar per muntanya t’ha ajudat a obtenir millor resultats en les curses d’asfalt,  o viceversa ?

Zona preferida: qualsevol senderó perdut de les nostres muntanyes, allà on no es pot arribar d’altre manera que no sigui caminant o corrent...m’encanta la sensació d’estar enmig de la natura de veritat. I el tema de la muntanya i l’asfalt, han estat complementaris, el fet d’entrenar en un m’ha fet millorar en l’altre i viceversa, per a mi és una combinació perfecte.
A l'Olla de Núria

-Com va sorgir el contracte amb New Balance? Què t’aporta com a principal esponsor?

Va sorgir just després de que guanyés la Pujada a la Torre de Collserola, ara fa 4 anys. És una marca que aposta per molts atletes estatals especialistes en cros i pista, per exemple a Catalunya tenen en Pol Guillen, Nacho Cáceres, Rosa Morató, Txell Calduch entre d'altres. Des de llavors m'han facilitat tot el material que he necessitat per poder córrer i he pogut provar la majoria de models de bambes de running i de trail que tenen al mercat, estic molt content amb el tracte rebut i amb el material que m'han proporcionat; és una marca poc coneguda en el nostre país, però que té models de sabatilles molt i molt bons.


 -Pertanys a la selecció catalana, i suposo que has vist ‘’crèixer’’ esportivament noms coneguts com en Kilian Jornet i la Mireia Miró. Què destacaries d’ells?

Doncs sí, tinc l’enorme sort i plaer d’haver coincidit i de seguir coincidint amb ells; en podria destacar moltes coses que tots ja coneixem (podis, campionats, esperit de sacrifici,...) però jo no em quedo amb res d’això, jo em quedo amb el fet que estic segur que d’aquí a 20 anys, quan em trobi amb ells en qualsevol muntanya fent una simple excursió, podré parlar-hi com ho faig ara, perquè són unes grans persones i bons amics, i això quedarà per sempre.

-La Selecció catalana té membres de renom, com els ja anomenats Kilian i Mireia, però també altres com en Pere Aurell, Xavier Espiña, Núria Picas, Jessed Hernàndez i tu mateix. Per què creus que en un país tant petit tenim una selección tant forta?

Suposo que hi ha varis factors: la tradició històrica que tenim, encapçalada pel gran Quico Soler, seguida per l’Agustí Roc i ara ja amb tots els noms que tú dius. També està clar que vivim en un país amb molta muntanya, cosa que ajuda, i amb una gran tradició excursionista, cosa que és un dels altres puntals del nostre mundillo. No hem d’oblidar tampoc que a Catalunya tenim la FEEC que ha ajudat i segueix ajudant a què tots nosaltres poguem competir internacionalment, això també és molt i molt important per entendre l’èxit de tants catalans en aquest esport.
Just Sociats amb els companys de selecció

-En últim lloc, quin desig esportiu t’agradaría cumplir en els pròxims anys? Quin és el teu principal objectiu?

 El meu principal i únic objectiu és seguir disfrutant de la muntanya, ja sigui corrent o no, però disfrutar-la. La resta, està demostrat que ve lligat a això, si disfruto i entreno, arribaran els resultats.



En últim lloc agraïr la bona disposició i l'amabilitat de l'entrevistat, Just Sociats.

TrainingMataró



lunes, 9 de abril de 2012

Pla de la Calma

Me n'havien parlat molt, i ja feia temps que tenia pensat anar-hi. Em tirava enrere el fet de ser una zona totalment desconeguda per mi, i amb la possibilitat força alta de perdre'm. Finalment aquest mati, després de memoritzar-me el recorregut del Wikiloc he sortit de casa direcció Dosrius, on he agafat la crta fins a Cardedeu, un cop m'he empassat els centenars de semàfors de la ciutat he agafat un camí de sorra fins a Cànoves. 
Camí a Cànoves

Un cop al poblet de Cànoves ja no podia perdre'm, havia d'agafar el camí de Vallforners passant per l'embassament fins arribar al Pla de la Calma a 1300m d'alçada.  Esperava que la pujada fos dura, però no tant... 10km's pujant sense parar amb un desnivell brutal uns 1000m positius... Patint força i cansat de tanta pujada he arribat a dalt, realment val la pena, sembla mentida que 3h abans estigués a tocar del mar veient el paisatge alpí que m'envoltava. 


He disfrutat molt de la baixada tot i que estava cansat i m'ha costat arribar a casa.







En total 81km, 3700m de desnivell acumulat i 4h20min sobre la bici. Un molt bon entrenament!

lunes, 19 de marzo de 2012

TRANSMARESME 2012

Bé, ahir tocava afrontar el primer objectiu important de la temporada, la Transmaresme, una cursa de llarga distància en BTT.  Havia pogut entrenar una mica algunes parts del circuit però sense sobrepassar en cap entrenament els 60km. Així doncs, em presentava a la linia de sortida amb dubtes sobre la meva preparació per aquesta cursa, a més a més em tocava sortir dels últims, darrera de 650 ciclistes...

Baixant per corriols cap Argentona


Després de perdre uns minuts esquivant la massa de corredors agafo un bon ritme i em poso per davant de la primera dona, segueixo tirant a un ritme força bo i no paro d'avançar a gent, m'animo molt quan al primer avituallament, a Argentona (km 27) em diuen que estic entre els 50 primers, però també me n'adono que estic anant per sobre de les meves possibilitats i decideixo afluixar el ritme.
Pujant a Can Bruguera. Foto: Alicia Abellan
Des d'Argentona fins a Can Bruguera comença la part més dura, pujades per corriols tècnics que obliguen a baixar de la bici en certs moments, arribo a Can Bruguera força tocat, és el Km 40, encara m'en queden 45 i més de doble de desnivell del que ja porto acumulat. Fins i tot em plantejo abandonar i baixar cap a Mataró, però entre el gel que em prenc i els ànims del públic (força cares conegudes) decideixo seguir. Vaig a un ritme molt lent, moltissima gent m'avança i això m'enfonsa poc a poc. Afortunadament arribo viu al 2n avituallament, a Collsacreu (km 55 aprox.). Allà menjo molt, omplo els bidons, descanso cinc minuts i motivant-me amb pensaments positius recupero algunes posicions.
Es comencen a veure els primers rastres de participants amb rampes, problemes tècnics o que van justos de forces i caminen a les pujades, afortunadament jo tot i el cansanci puc anar tirant, a les baixades decideixo arriscar menys, prefereixo arribar 10 minuts més tard sense haver caigut cap cop.

Un cop arribem a Sant Martí del Montnegre només queden 20km fins a Sta.Sussanna, i la majoria de pla i baixada, faig la majoria de km's en companyia d'un bicicletes Esteve, i seguits a pocs metres de la 3a femina.

Després de superar un parell de pujades dures i justissim de forces realitzo l'última baixada en solitari per arribar a Sta.Sussanna amb un temps de 5h29min del meu GPS, i un total de 84,8km i 2870m de desnivell positiu. Molt content pel temps i per les bones sensacions en la primera cursa d'ultradistància en BTT que faig.

A l'arribada
Diumenge que ve segurament participaré en una altra cursa de BTT, aquest cop més curta (40km) a Llavaneres, l'objectiu serà entrar en el top 50, a veure com va...

martes, 14 de febrero de 2012

Nous reptes!!

La meva lesió va millorant, ja puc córrer 10km seguits, però encara tinc petites molèsties i el ritme és molt patètic, per tant m'ha tocat fer un canvi complet d'objectius centrant-me molt més en la bici.

Així doncs, m'he inscrit a la Transmaresme, una cursa de BTT de 80km i 3800m de desnivell positiu. A part dels km's i la duresa de la prova, el que m'atrau molt és que, com diu el seu nom, es travessa la meva comarca de punta a punta, sortint de Santa Coloma i acabant a Santa Sussanna passant, es clar, per la meva ciutat, Mataró. 

Hauré d'entrenar-la bastant específicament, ja que estic acostumat a tirades curtes (30-40km) i explosives en zones tècniques i molt de corriol, mentre que la Transmaresme és una cursa més aviat ''pistera'' i on el més important és el fondo i la capacitat de rodar a velocitats altes en plans i pujades eternes per pista.

Deixant el tema de la Transmaresme, donat que no podré córrer m'hauré de conformar amb l'espectacular calendari de curses de Trail-Running que farà el gran Kilian Jornet, aquest any farà molts més quilòmetres a Estats-Units i s'enfrontarà, en més d'una ocasió, al que és considera't un dels millors ultrafondistes de l'altra banda de l'oceà, Anton Krupicka. Aquest americà, a més a més de competir contra en Kilian a la Western States 100 i altres curses del seu país, vindrà a Europa a córrer tant la Transvulcania com una de les maratons més dures i boniques del món, Zegama. Estic segur que tindrem emoció per estona durant les curses !!

Krupicka i Jornet a la WS 100 del 2010

lunes, 2 de enero de 2012

Retorn!

Després d'un bon temps sense actualitzar, en part per feina i en part perquè estic lesionat i tinc poques coses per explicar.

Sembla que la tendinitis al tendó rotulià que m'ha fet perdre aquests últims 3 mesos de l'any 2011 va millorant de mica en mica, segueixo fent molts KM amb la bici i faig exercicis per reforçar quadríceps per evitar lesions futures, i sobretot miro molts videos i planejo possibles curses que em motiven molt per seguir endavant amb la lesió.

Amb el temps lliure que he tingut he pogut buscar i pensar quines curses em motiven més per fer aquest proper any, tinc intenció de repetir el mínim possible de curses i fer-ne de tot tipus si el genoll m'ho permet. 
Així doncs, ara que he tornat a posar-me les piles amb la BTT m'atrau moltíssim la idea de fer algun duatló de muntanya, com el de Queralbs, que consisteix amb una llarga pujada en bici fins els peus del Puigmal i un recorregut de 18km de running pujant diversos cims i tornant per Núria fins al punt on s'agafa la bicicleta per fer una baixada d'11km fins a l'arribada.
També tenia com a objectiu principal de la primera part de la temporada fer la Marató de la Vall del Congost, la més dura de Catalunya ja que té 6500m de desnivell acumulat en tan sols 42km, brutal! Però sembla que no estaré recuperat per fer-la.

També m'atrau l'opció de fer algun KM Vertical, com la Cuita al sol a principis de Juny... però el que de debó m'agradaria és repetir la Núria-Queralt, o algun Ultra de característiques similars, segurament és més un somni que no pas una intenció però faré tot el que pugui per arribar-hi en condicions.


sábado, 19 de noviembre de 2011

Entrevista Just Sociats

Avui entrevistem un corredor polivalent, amb molt bons resultats tant en curses de muntanya, com d'asfalt, pista i raquetes. Just Sociats Asensio, corredor de muntanya de la selecció catalana i del club AAET Valls.
És un corredor amb un currículum esportiu força extens i resultats molt bons en les diferents disciplines, en grans trets cal destacar un 4rt lloc a Carros de Foc el 2007, 1er del campionat de Catalunya de curses de muntanya del 2008, Campió d'Europa de raquetes de neu,  15è al Mount Kinabalu que el farà acabar en un 9è lloc a la general de la Copa del Món al 2009. L'any 2010 aconsegueix un 5è lloc a la copa del món, el campionat de Catalunya i un magnífic primer lloc a la Marató de muntanya de Sant Llorenç de Savall. Aquest any 2011 ha revalidat el primer lloc en el campionat d'Europa de raquetes de neu i bons llocs a diverses curses de la Copa del món de muntanya.


-Abans de córrer vas fer algun altre esport? A quina edat vas començar a entrenar més seriosament per a les curses tant de muntanya com de pista?

Faig atletisme des dels 12-13 anys; fins als 20 vaig fer exclusivament curses de pista i cros; dels 20 als 27 ho vaig deixar i em vaig dedicar plenament a acabar els estudis i començar a treballar en el què havia estudiat. Durant aquests anys em vaig aficionar a la muntanya més tradicional: cims i rutes de varis dies pels Pirineus i pels Alps, però sempre caminant. Ara fa cinc anys que he tornat a córrer i que m’he llençat a les curses de muntanya.

-Quins eren els teus ídols? Qui miraves per seguir millorant?

La veritat és que de jove no tenia grans ídols, m’encantaven totes les grans estrelles dels Jocs Olimpícs; ja de gran, el meu ídol és en Haile Gebrselassie, el més gran i complert dels atletes que mai he vist a córrer.


-Com planifiques la teva temporada?  Quantes curses de cada disciplina fas aproximadament?

A l’hivern preparo el cros que m’agrada molt i l’alterno amb curses d’asfalt (de 10km fins a marató) i amb les curses amb raquetes de neu; quan arriba el bon temps m’oblido de l’asfalt i de la pista i em centro exclusivament amb la muntanya. Al llarg de l’any puc fer unes 30 curses, la meitat són de muntanya (raquetes + curses de muntanya) i la resta entre asfalt, cros i pista.

-Tinc entès que et mous millor en curses curtes, que no superin els 30km. Recentment hem vist com un corredor que fins ara era més aviat de distàncies curtes, en Tòfol Castanyer, ha fet un molt bon resultat a la Cavalls del Vent. Quan et veurem a tu fent un Ultra-Trail? 

En Tòfol es defensava molt bé en curses de mitja distància, però el conec molt bé i sabia, per converses que he tingut amb ell, que si podia preparar curses de llarga distància segur que estaria al capdavant, no m’ha estranyat gens!! A mi, però, em costarà més: muscularment em costa molt adaptar-me al desgast que suposen aquest tipus de curses, per tant crec que em serà complicat poder lluitar per intentar guanyar aquest tipus de curses, però segur que algun dia m’hi veureu...no sabria dir-te quan, però algun dia...

En Just amb el seu company Tòfol

-Durant l’hivern et dediques sobretot a curses de raquetes de neu, i n’ets l’actual campió d’Europa. Per on entrenes aquesta disciplina? Fas entrenaments específics sobre neu o tan sols et ‘’calces’’ les raquetes en el moment de la cursa?

Com bé dius, a l’hivern faig curses amb raquetes...però no les puc entrenar, el Pirineu em cau una mica lluny i no tinc massa temps; així que preparo el cros i, el dia de les curses amb raquetes, me les fico i a córrer. Tan sols intento fer un parell d’entrenos previs a la primera competició i llestos.



-Molts corredors de muntanya es decanten per l’esquí de muntanya a l’hivern com a esport complementari. Ho has provat mai?

Si, ho he provat, i m’encanta, la sensació de fer muntanya a l’hivern, amb esquís, es genial, en un futur tinc ganes de fer-ne més, però tan sols a nivell d’excursionisme, no tinc el nivell mínim per poder competir ni molt menys.

-Combines entrenaments de running amb  bicicleta ?

La bicicleta l’agafo molt poc; mai he estat una persona d’anar amb bici, de manera que quan l’agafo tinc més molèsties i sensacions rares que altre cosa.


-Quina és la teva zona preferida per entrenar en la muntanya? El fet d’entrenar per muntanya t’ha ajudat a obtenir millor resultats en les curses d’asfalt,  o viceversa ?

Zona preferida: qualsevol senderó perdut de les nostres muntanyes, allà on no es pot arribar d’altre manera que no sigui caminant o corrent...m’encanta la sensació d’estar enmig de la natura de veritat. I el tema de la muntanya i l’asfalt, han estat complementaris, el fet d’entrenar en un m’ha fet millorar en l’altre i viceversa, per a mi és una combinació perfecte.
A l'Olla de Núria

-Com va sorgir el contracte amb New Balance? Què t’aporta com a principal esponsor?

Va sorgir just després de que guanyés la Pujada a la Torre de Collserola, ara fa 4 anys. És una marca que aposta per molts atletes estatals especialistes en cros i pista, per exemple a Catalunya tenen en Pol Guillen, Nacho Cáceres, Rosa Morató, Txell Calduch entre d'altres. Des de llavors m'han facilitat tot el material que he necessitat per poder córrer i he pogut provar la majoria de models de bambes de running i de trail que tenen al mercat, estic molt content amb el tracte rebut i amb el material que m'han proporcionat; és una marca poc coneguda en el nostre país, però que té models de sabatilles molt i molt bons.


 -Pertanys a la selecció catalana, i suposo que has vist ‘’crèixer’’ esportivament noms coneguts com en Kilian Jornet i la Mireia Miró. Què destacaries d’ells?

Doncs sí, tinc l’enorme sort i plaer d’haver coincidit i de seguir coincidint amb ells; en podria destacar moltes coses que tots ja coneixem (podis, campionats, esperit de sacrifici,...) però jo no em quedo amb res d’això, jo em quedo amb el fet que estic segur que d’aquí a 20 anys, quan em trobi amb ells en qualsevol muntanya fent una simple excursió, podré parlar-hi com ho faig ara, perquè són unes grans persones i bons amics, i això quedarà per sempre.

-La Selecció catalana té membres de renom, com els ja anomenats Kilian i Mireia, però també altres com en Pere Aurell, Xavier Espiña, Núria Picas, Jessed Hernàndez i tu mateix. Per què creus que en un país tant petit tenim una selección tant forta?

Suposo que hi ha varis factors: la tradició històrica que tenim, encapçalada pel gran Quico Soler, seguida per l’Agustí Roc i ara ja amb tots els noms que tú dius. També està clar que vivim en un país amb molta muntanya, cosa que ajuda, i amb una gran tradició excursionista, cosa que és un dels altres puntals del nostre mundillo. No hem d’oblidar tampoc que a Catalunya tenim la FEEC que ha ajudat i segueix ajudant a què tots nosaltres poguem competir internacionalment, això també és molt i molt important per entendre l’èxit de tants catalans en aquest esport.
Just Sociats amb els companys de selecció

-En últim lloc, quin desig esportiu t’agradaría cumplir en els pròxims anys? Quin és el teu principal objectiu?

 El meu principal i únic objectiu és seguir disfrutant de la muntanya, ja sigui corrent o no, però disfrutar-la. La resta, està demostrat que ve lligat a això, si disfruto i entreno, arribaran els resultats.



En últim lloc agraïr la bona disposició i l'amabilitat de l'entrevistat, Just Sociats.

TrainingMataró